|
Revisions iGinecològiques a Debat
Resum de l'exposició i debat
sobre les revisions ginecològiques en “el VII Seminari d'Autoformació de la
Xarxa CAPS. Xarxa de Dones Professionals de la Salut” a Barcelona. Octubre
2005.
Seminari organitzat pel programa “Dones, Salut i Qualitat de Vida” de CAPS
http://www.caps.pangea.org amb el patrocini de l'Institut
de la Dona a Barcelona.
Càncer de cérvix
S'ha canviat la terminologia i
en comptes de Displasia CIN, es proposa SIL (Lesionis Intraepiterials de
zona escamosa), doncs moltes de les atipies tornen i no evolucionen a càncer.
Aquest càncer és poc freqüent a Espanya (3,6%), però molt freqüent en dones
de Sudamérica i Àfrica (40%). A causa de la immigració a Espanya; aquesta
dada ja s'està modificant pel que la incidència del càncer de coll aumenta
dia rere dia.
Es recull la proposta del Programa SEGO (Societat Espanyola de Ginecología i
Obstetricia) de realitzar citologíes amb test de Papanicolau, amb un control
anual a partir dels 25 anys, i si surt negatiu per 3 vegades, fer el control
cada 3 anys o fins i tot cada 5 anys. Als 65 anys interrompre el control si
ha sortit negatiu en els últims 10 anys.
També s’acorda a afegir el test de HPV (Papiloma virus) ja que aquesta
infecció per virus, si queda crònica, collabora en el desenvolupament del
càncer de cérvix.
Davant de dones de risc:
• Amb sexualitat molt activa elles o la parella
• Dones amb infeccions a repetició, berrugues genitals, HPV
• Portadores de HIV elles o la parella
• Multípares per embarassos o avortaments
• Anticoncepció oral de llarg temps
• Dones amb citologia patològica.
• Tabaquisme
• Altres infeccions genitals
Es proposa fer controls de cérvix més freqüents, cada 1 o 2 anys.
Les ponents comentaven que les pròpies dones ho sol•liciten cada any, encara
que se'ls recomana més ajornat. És a dir que les recomanacions de vegades no
se segueixen i es fa un excés de control. També s'insistia que moltes altres
dones, generalment les de més risc, no fan els controls necessaris.
Càncer de mama
Es recomana la mamografia des
dels 45 als 64 anys, amb freqüència cada 2 anys. Atès que la mamografia ha
demostrat la seva màxima eficàcia en la detecció de tumors, molt abans de
ser palpables, en dones entre 45 i 65 anys, és per això, a pesar dels
inconvenients que també té, com el fet de que les radiacions són
cancerígenes, que hàgim de seguir indicant-la.
Existeixen indicadors de risc en la Història Clínica. Els estrógens endogens
i exògens són un factor clau en el càncer de mama, també l'ús excessiu
d'anticonceptius orals, la història familiar, la Teràpia Hormonal
Sustitutiva (THS) en la menopausia, la intoxicació per insecticides, fàrmacs,
aliments. Sembla que la progesterona pot protegir.
La mamografia és una prova de risc i s'ha de contemplar que existeixen un 10
% de falsos positius, dones a les que es diagnosticarà la malaltia quan no
n’hi ha, i que existeixen els falsos negatius amb el que hi ha càncers que
no es detecten.
Per això a la mama fibroquística severa, seria preferible no fer tantes
mamografies, i fer ecografies com a mètode menys agressiu per a control i
seguiment de lesions sòlides o quístiques trobades per mamografia.
Si bé la ecografia és complementària a la mamografia, les lesions incipients
no es veuen en les ecografies, pel que es necessiten les mamografies per a
detectar-les.
Després d'aquesta actualització, crec que la revisió ginecològica és molt
més que el resultat d'un examen i d'unes proves de laboratori. És un acte
més complex i complet perquè així ho és per a la dona.
Al acudir a la revisió ginecològica, ella no solament porta a la consulta el
seu cos o el seu aparell genital, sinó que ve amb els seus dubtes,
inquietuts, pors, el no saber com seguir en les diferents etapes de la seva
vida. Dubtes sobre la menopausia, les diferents propostes davant la
infertilitat... etc.
És tarea de la metgessa, fer un bon examen ginecològic, però a més,
escoltar, contenir i esclarir.
La relació amb la ginecòloga per part de la dona és molt important, perquè
el seu cos es veu modificat a partir de la pubertat, permanentment i és amb
la seva metgessa amb qui seria bo poder compartir-lo.
Les pacients vénen amb por a la revisió. Es manifesta moltes vegades, pel
seu sospir d'alleugeriment al dir-los que tot està bé. I després surten de
la consulta i… 1 any més. La por segueix operant tot aquest any.
El sistema sanitari promou una detecció precoç, que espanta, i espanta any
rere any, potser durant 20 anys. I hem de tenir en compte, que aquesta por,
aquest temor, està present en ella com un factor més que ajuda a emmalaltir.
En aquest tema, no deixaré d'insistir en la importancia d’ informar a la
pacient i que com més clara i complerta sigui aquesta informació, la pacient
tindrà més elements per a decidir amb llibertat i no per la por.
|
