|
Revisions Ginecològiques a Debat
Resum de l'exposició i debat
sobre les revisions ginecològiques en “el VII Seminari d'Autoformació de la
Xarxa CAPS. Xarxa de Dones Professionals de la Salut” a Barcelona. Octubre
2005.
Seminari organitzat pel programa “Dones, Salut i Qualitat de Vida” de CAPS
http://www.caps.pangea.org amb el patrocini de l'Institut de la Dona a
Barcelona.
Càncer de cérvix
S'ha canviat la terminologia i en comptes de Displasia CIN, es proposa SIL
(Lesionis Intraepiteliales de zona escamosa), doncs moltes de les atipies
regressen i no evolucionen a càncer.
Aquest càncer és poc freqüent a Espanya (3,6%), però molt freqüent en dones
de Sudamérica i Àfrica (40%). A causa de la immigració a Espanya; aquesta
dada ja s'està modifican pel que la incidència del càncer de coll augmenta
dia a dia.
Es recull la proposta del Programa SEGO (Societat Espanyola de Ginecologia
i Obstetricia) de realitzar citologíes amb test de Papanicolau, amb un
control anual a partir dels 25 anys, i si surt negatiu per 3 vegades, fer el
control cada 3 anys o fins i tot cada 5 anys. Als 65 anys interrompre el
control si ha sortit negatiu en els últims 10 anys.
També s'està d'acord en afegir el test de HPV (Papiloma virus) ja que
aquesta infecció per virus, si queda crònica, collabora en el desenvolupament del càncer
de cérvix.
Davant dones de risc:
• Amb sexualitat molt activa elles o la parella
• Dones amb infeccions a repetició, berrugues genitals, HPV
• Portadores de HIV elles o la parella
• Multíperes per embarassos o avortaments
• Anticoncepció oral per llarg temps
• Dones amb citologia patològica.
• Tabaquisme
• Altres infeccions genitals
Es proposa fer controls de cérvix més freqüents, cada 1 o 2 anys.
Les ponents comentaven que les pròpies dones ho sol•liciten cada any, encara
que se'ls recomana més ajornat. És a dir que les recomanacions de vegades no
se segueixen i es fa un excés de control. També s'insistia que moltes altres
dones, generalment les de més risc, no fan els controls necessaris.
Càncer de mama
Es recomana la mamografía des dels 45 als 64 anys, amb freqüència cada 2
anys. Atès que la mamografia ha demostrat la seva màxima eficàcia en la
detecció de tumors, molt abans de ser palpables, en dones entre 45 i 65 anys,
és per això, a pesar dels inconvenients que també té, com que les radiacions
són cancerígenes, que hàgim de seguir indicant-la.
Existeixen indicadors de risc en la Història Clínica. Els estrógens
endogens i exògens són un factor clau en el càncer de mama, també l'ús
excessiu d'anticonceptius orals, la història familiar, la Teràpia Hormonal
Substitutiva (THS) en la menopausa, la intoxicació per insecticides,
fàrmacs, aliments. Sembla que la progesterona pot protegir.
La mamografia és una prova de risc i s'ha de contemplar que existeixen un
10 % de falsos positius, dones a les quals es diagnosticarà la malaltia quan
no hi ha, i que existeixen els falsos negatius amb el que hi ha càncers que
no es detecten.
Per això en la mama fibroquística severa, seria preferible no fer tantes mamografies,
i fer ecografies amb un mètode menys agressiu per a control i seguiment de
lesions sòlides o quístiques trobades per mamografia.
Si bé la ecografia és complementària a la mamografia, les lesions
incipients no es veuen en les ecografies, pel que es necessiten les mamografies
per a detectar-les.
Després d'aquesta actualització, el emu parer és que la revisió ginecológica és molt més que el resultat d'un examen i d'unes proves de
laboratori. És un acte més complex i complert perquè així ho és per a la
dona.
A l’hora d’anar a la revisió ginecológica, ella no solament porta a la
consulta el seu cos o el seu aparell genital, sinó que ve amb els seus
dubtes, inquietuds, pors, el no saber com seguir en les diferents etapes de
la seva vida. Dubtes sobre la menopausa, les diferents propostes davant la infertilitat...
etc.
És labor de la metgessa, fer un bon examen ginecológic, però a més,
escoltar, contenir i esclarir.
La relació amb la ginecòloga per part de la dona és molt important, perquè
el seu cos es veu modificat a partir de la pubertat, permanentment i és amb
la seva metgessa amb qui seria bo poder compartir-lo.
Les pacients venen amb por a la revisió. Es manifesta moltes vegades, pel
seu sospir d'alleugeriment al dir-los que tot està bé. I després surten de
la consulta i… 1 any més. La por segueix operant tot aquest any.
El sistema sanitari promou una detecció precoç, que espanta, i espanta any
rere any, potser durant 20 anys. I hem de tenir en compte, que aquesta por,
aquest temor, està present en ella com un factor més que ajuda a emmalaltir.
En aquest tema, no deixaré d'insistir en la importancia que és informar a la
pacient i que com més clara i completa sigui la informació, la pacient
tindrà més elements per a decidir amb llibertat i no per por.
|
