Una mirada des d'altre lloc  [1.1]

 
O sigui: que la mare és segura a través del part… i que la paternitat ha de demostrar-se a través del matrimoni (la qual cosa no estaria contemplan els fills de l'adulteri). Per tant, el pare és incert.

La ciència i la seva acció subverteixen aquesta idea. El pare és ara segur més enllà del matrimoni a través dels exàmens d’ADN. La mare, en canvi, no és ja tan certa: la mare biològica a través de la donació d'òvuls pot ser una altra de la que pateix el part.

Les tècniques de reproducció assistida ens enfronten a un nou desafiament: el de comprendre i interpretar les noves subjectivitats i implicacions psicològiques que circumden la multiplicitat de processos que les conformen.

En aquest article em proposo reflexionar sobre aquesta problemàtica i els diferents subjectes que intervenen en ella, fent especial èmfasi en el component inconscient i el que des d'ell es posa en joc.

1 . LES TÈCNIQUES DE REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

D'on vénen els nens?. La pregunta que, gràcies a l‘enfeblament de les teories que emmascaraven el biològic (la cigonya, París, ...), estava començan a ésser de més fàcil resposta per als pares, torna a complicar-se. Els nens poden venir de la unió sexual de mamà i papà, de la seva unió no sexual, o sigui, dels seus òvuls i espermatozoides units per exemple en una fecundació in vitro, de mamà i un donant de semen, de papà i una donant d'òvuls, de dos donants i el ventre de mamà, de dos donants i una tercera dona que ens va prestar el seu úter…

Les tècniques de reproducció assistida són tècniques de manipulació ginecològica que consisteixen a ajudar, modificar o sustituir processos destinats a succeir espontàneament a l'aparell genital femení.

Han de diferenciar-se de les manipulacions genètiques en les quals es modifica el genoma de l'embrió.
 

1.   

LES TÈCNIQUES SÓN:

IA. Inseminació Artificial

Consisteix en introduir espermatozoides a través d'un cateter en l'aparell genital femení (en l'úter). L'esperma restant de l'home es congela per a una posterior fecundació.

IAC. Inseminació Artificial Homòloga o Conjugal:

És la realitzada amb semen del marit.
Està indicada per impotència, per baixa qualitat dels espermatozoides, per incompatibilitat immunològica entre l'esperma i les secrecions vaginals.
Aquesta tècnica pot fer-se també per congelació de l'esperma previ al tractament quimio teràpic (TQT), radiacions o cirurgia del marit.
Introduïx també la possibilitat de tenir fills per congelació del semen una vegada mort el marit.
S'efectua també en la ESCA (esterilitat sense causa aparent)
 

IAD. Inseminació Artificial Heteróloga o de Donant:

És l'efectuada amb semen d'un donant, que s'utilitza quan l'home té una manca d'esperma viable en el seu semen o per a impedir la transmissió d'un defecte genètic greu.
També en el cas de la dona heterosexual sense parella com en la dona homosexual.

FIV. Fecundació In vitro

La fecundació es porta a terme en una proveta, per a després ser implantat l'embrió en l'úter matern prèvia estimulació ovàrica i capacitació del semen. Aquestes dues armes terapèutiques s'utilitzen pràcticament en totes les tècniques.

SET. Transferència d'Embrió o Maternitat Subrogada

L'embrió, format en l'aparell genital d'una dona inseminada artificialment o in vitro se li transfereix a una altra.

L'ús mediàtic i publicitari de les possibilitats que atorga la reproducció assistida forma part de la nostra fira contemporània.

Mares solteres, mares àvies, mares menopàusiques, mares vídues, etc.

 

¿QUI ÉS LA MARE?

La mare no és ja certa, no és ja segura.
A la dona que aporta all ventre i pareix se la anomena mare gestant, uterina, ginecològica o portadora. A la dona de la qual s'obté l'òvul que serà fecundat se la anomena mare genètica o biològica. I a tot això s'afegeix la mare social, en cas, per exemple, de l'adopció. Però tots aquests noms no diuen gaire del desig d'un fill. Em pregunto On està aquest desig? qui ho té? de qui se satisfà? qui ho compleix?.
 

Maternitat subrogada: diferents tipus

La mare subrogada pot portar endavant l'embaràs de l'embrió fecundat in vitro amb l'òvul i l'espermatozoide de la parella que la contracta.

La dona és inseminada amb l'esperma de l'home la dona del qual és estèril (la procreació extramatrimonial d'un nen legítimament reconegut va existir sempre, sense intervenció de la ciència en les vides privades de les persones).

En el tercer cas es distingeixen la mare biològica (la qual aporta l'òvul), la gestadora (que travessa el part) i la social (que adopta o cria)… llavors… qui és la mare?.
 

Així com el consentiment a la inseminació no fa pare a l'home, el contracte de gestació no parla del desig de fill de la dona gestant.

França prohibeix l'úter de lloguer perquè, entre altres coses, no es pot promoure que una mare abandoni al seu bebé després del part. Alhora, promou i permet el part “en x”, que és l'acord pel qual la dona embarassada pot lliurar el nen en adopció després del part i no quedar enregistrada a l'hospital. Aquesta llei, de net contingut social, permet que l'avortament no sigui la única opció per a una dona embarassada que no vulgui ser mare i tracta també d'evitar l'abandó de bebés, alhora que ho possibilita.

Gran Bretanya accepta la utilització de l'úter d'una altra dona si el lliurament després és voluntàri i sense lucre.

En Estats Units, aquesta pràctica està autoritzada, existeixen agències que fan els contactes entre la dona i la parella demandant.

La ciència ha trencat en el seu avenç amb els llaços típics del parentiu. Hi ha mares que duen embarassos de les seves filles sense úter o estèrils, germanes que donen els seus òvuls entre si, etc. Aquesta és la diversitat que se'ns presenta en aquest temps amb l'auxili de la ciència i els professionals àvids pels seus assoliments. Crec que més enllà de jutjar indegudament l'aparent monstruositat que això representa, la nostra posició com a professionals de la salut ha d'advogar per l'anàlisi de cada cas en particular per a endinsar-nos així en la subjectivitat.

A més, promoure l'ús d'altres medicines energètiques com són la acupuntura i la medicina homeopàtica per a assolir d'una forma més natural i respectuosa del cos, millorar la ovulació, la qualitat espermàtica, així com també en gran mesura els diferents estats emocionals que es donen en les persones amb pors, ansietats, etc.

Així com també m'interessa fonamentalment ressaltar la importància dels aspectes emocionals que estan en tot i l'escàs o nul lloc que se li dóna des de la ciència i des dels professionals encarregats d'efectuar les tècniques de reproducció assistida (TRA) moguts entre uns altres, per forts interessos econòmics.
 

Em trobo davant del tema amb la possibilitat d'abordar-lo des dels diferents elements o personatges que ho conformen: la ciència, la parella, la dona i el seu cos, els donants, el nen o nena fruit d'aquestes tècniques… sabent que cadascun d'ells és tot un tema en si mateix.

Des del psicològic sabem que lscoltar és fonamental. Quan el pacient ve amb els seus símptomes patint un malestar emocional cal tractar de desxifrar aquests símptomes, posar-los en paraules perquè puguin mostrar la significació que tanquen.

Quan l'exploració ginecològica i els seus estudis complementaris mostren un organisme femení capaç de viure el procés biològic de la maternitat però això no ocorre, caldrà poder escoltar-lo per a començar a establir alguna hipòtesi. I dic hipòtesi, perquè no sabem a priori què és el que li passa per a no poder assolir-lo.

La dificultat per a portar un embaràs a terme per via natural d'entrada presenta un valor significant lligat al seu inconscient, no pot saber-se al començamenti què significa per a la pacient.

Cada vegada concorren a les nostres consultes més dones que posposen el temps de la maternitat per raons professionals, acadèmiques o altres entre les quals incloc els avenços en temes estètics que confonen la imatge.

Des de la adolescència fins a la primera alarma que salta del rellotge biològic (35 anys aproximadament), el desig de tenir un fill en molts casos no ha estat ni descartat ni acceptat clarament. Fins que arriba un condicionament social, “Ja toca ser mare”… i aquí, més enllà d'acceptar aquesta afirmació ens toca interrogar: per què?, què s'espera de la maternitat?, perqué ser mare?

Desxifrar aquests interrogants ens pot dur a ajudar a la pacient a fer conscient el que li passa: per exemple el desig d’un fill per a afirmar la seva identitat… o per a refer una parella… o per a establir la seva femeneitat… per a assolir el que ella creu serà “la sensació de sentir-se completa”, etc.

Conèixer i entendre aquest desig li permetrà reescollir el que vol. En cas contrari, aquesta càrrega passarà a dur-la el fill procreat.

“Per al psicoanàlisi, el desig de tenir un fill és una cosa que va més enllà del fet biològic.

L'aparell psíquic és dual, està compost d'un conscient i un inconscient.

Tant el quedar-se embarassada no dessitjant-ho, com no quedan volent fer-lo són dues situacions que poden estar expressan la ambivalència entre el desig conscient i l'inconscient” [1].

Davant la ESCA (esterilitat sense causa aparent), la medicina actua amb una multitud d'estudis i exploracions la majoria estresants per a qui els pateix.

No proposa ni respecta si més no la possibilitat d'un espai concomitant amb la demanda mèdica que serveixi per a escoltar i poder buidar aquesta confusió que es dóna freqüentment entre la demanda social de ser mare (“estar en”edat , “ho vol la parella”) i el desig de tenir un fill.

Quan el fet de ser mare es transforma en una prova de la femeneitat s'entén per quan no es pot assolir s'és capaç d'oferir el propi cos tot tipus de manipulacions mèdiques alhora de contar amb una gran dificultat per a simbolitzar la maternitat [2].
 

I què és simbolitzar la maternitat?

És desenvolupar l'imaginari amb visions, representacions, idees, paraules, etc. que prevegin l'acció.

El desig de fill, des del punt de vista psicoanalític no és natural, sinó producte de la història infantil de cada dona.
El desig de fill, des del punt de vista psicoanalític no és natural, sinó producte de la història infantil de cada dona.

Per això, a diferència d'un instint, aquest desig pot construir-se o no, segons els casos.

Aquesta història conduïx a la identificació amb els trets del propi sexe i entre ells l'assumpció de l'ideal maternal.

Però la demanda de fill (comanda al sistema sanitari) pot no correspondre a tal desig sinó al que es denomina, amb la finalitat de diferenciar-lo, desig de maternitat.

Aquest desig de maternitat moltes vegades està confós amb la femeneitat per manca en la nostra cultura de símbols de la femeneitat no maternals.

En lloc de que un procés de simbolització faci possible la maternitat real, s'espera que la gestació d'un fill generi una posició femenina. Per a això existeixen dones que se sotmeten a tot i més amb la finalitat d'assolir-lo, perquè més que “tenir” està en joc el seu “ésser dona” [3].
 

EL DISCURS MÈDIC I ESCOLTAR PSICOLÒGIC

Avui la ciència ofereix la possibilitat de realitzar concretament en el cos real allò que fins ara se situava en el camp de l'imaginari i el simbòlic. La ciència i la tecnologia fan realitzables les fantasies omnipotents que sempre han alimentat la mitologia i la literatura, com ara la procreació sense relació sexual (entre d’altres, la Inmaculada Concepció).

La medicina aborda el cos com si solament s'estigués manipulan òrgans, però és precisament en el funcionament corporal on estan compresos l'inconscient i la sexualitat. El discurs mèdic, assumint amb tota facilitat el paper de l'Amo que sap, localitza el mal en el terreny ginecològic i llavors obre, mira, examina, analitza i promet, encara que en la majoria dels casos, fracassi.

I per a vèncer aquest fracàs no té cura en abusar del cos femení duent-lo a la vora de la seva funcionalitat com succeieix en una hiperestimulació ovàrica aconseguint de vegades més de quinze òvuls per cicle, burlant així els límits de la naturalesa.

La dimensió subjectiva i emocional de les persones involucrades en aquests processos no hauria de quedar   invisibilitzada ja que en gran mesura és el que determina l'èxit o el fracàs i les seves conseqüències [4]. Seria bé recomanar a les parelles que abans d'optar per a aquestes tècniques es donessin el temps necessari per a informar-se, reflexionar i elaborar els efectes emocionals que la situació comporta. El que requereix de l'escolta psicològica, per a ajudar a la parella a detenir-se i entendre que els succeeix, que se'ls proposa, etc.
 

Cada dona s'enfronta a la possibilitat de ser mare des de la seva història com a filla, el tipus de relació amb la seva mare, el relat i imatge de la maternitat que li han transmès. L'exigència social i cultural entrellaçada al propi recorregut afectiu de la dona farà la manera subjectiva d'abordar la qüestió. D'aquí la importància d'una tasca preventiva amb aquestes persones en les preses de decisions.

No tot allò que és possible fer es pot fer o s'ha de fer. No s'hauria d'arribar al límit de la resistència psíquica de les persones.

La participació dels donants deixa moltes vegades en evidència la situació de màxima vulnerabilitat emocional de la parella. Els “salvadors anònims” poden ser un factor important de desestabilització de la parella que ja sent invaïda la seva intimitat i la seva sexualitat.

Cal saber preguntar des d'un lloc professional:
 

Les raons de per que una inseminació artificial de donant (IAD) i no una adopció.
Com es duu la renúncia a la maternitat biològica?. Quin lloc ocupa aquest fill que no s'assoleix per mètodes naturals?
Asimetria en la parella per donants.
La posició enfront de la veritat: silenci/secret/mentida.

Certs elements podrien ajudar-nos a fer un diagnòstic de la situació:
 

·     Edat de les parts i temps que porten buscant l'embaràs.
Relacions sexuals, freqüència.
Embarassos o avortaments anteriors
Conflictes (de parella o individuals)
Duel recent de fill
Fantasies davant la dificultat d'embaràs
Sentiments durant el procés (individuals i de parella)
Duel a elaborar quan un no és el pare/mare biològic/a del nen
Culpabilitat davant la infertilitat
Sentiments de la parella respecte a la maternitat/paternitat
Convidar a pensar en les ambivalències en relació amb el desig d’un fill
Pressions exteriors per a quedar embarassada
Incloure ESCA com un símptoma de conflicte en la parella.
Altres malalties
 

EL NEN

Un nen existeix com a tal abans del naixement en la mesura que se’l inclou en el desig dels seus pares. El simbòlic li dóna un lloc en el món ja que rep un nom, s'inclou en la història que ho precedeix i se li adjudica una posició en el discurs dels pares, d'això es deduïx que un subjecte no pot reduir-se a la biologia, així com tampoc pot reduir-se el fill desitjat al real dels gàmets fecundats.

La curiositat infantil és imprescindible per al desenvolupament cognitiu i emocional d'un nen i es basa en el desig de saber d'on ve, de com es fan els nens. La pulsió de saber (3-5 anys) recau sobre el sexual (S. Freud “Tres assatjos sobre una teoria sexual” 1905), i el nen construeïx les més variades teories sobre la sexualitat i d'on procedeixen els nens, però no sap de la 'existència de dos elements fonamentals: el semen i l'orifici vaginal. D'aquí pot sorgir un romanent que deixi com a seqüela un deteriori permanent de la pulsió del saber [5].

Al seu torn, aquestes manipulacions dels adults respecte del saber són afavorides per una llei que, en cas que intervinguin donants, legisla a favor de l'anonimat. Per això és necessari abans d'intervenir tècnicament escoltar a les parelles que necessiten donants, per les seves fantasies de rivalitat, culpa i deute lligades a les pròpies representacions edípiques, així com també rivalitats amb l'altre progenitor. Aquell saber que implica a l'ésser és imprescindible en la construcció de la subjectivitat/identitat dels nens/es nascuts per TRA. En aquesta construcció recau sobretot la informació de les característiques de la seva concepció i el seu peculiar origen genètic [6].
 

La UNESCO preserva el dret que tenen els nens de saber com és el seu origen; o sigui, de rebre informació sobre la identitat del donant.
 
Alemanya, Àustria, França, Suïssa, Suècia, Regne Unit i USA advoquen i, per descomptat, permeten desvelar la identitat del donant en la majoria d’edat.
 

 
Manté i promou tant el secret sobre l’origen del nen com l’anonimat del donant, legislat per la Llei sobre Tècniques de Reproducció Assistida del 22/11/88, encara avui en revisió.
 
El coneixement de l'origen genètic és important per al desenvolupament d'un “clar sentit de la identitat”, a més d'evitar-los el dolor i les repercussions psicològiques que es pateixen quan hi ha silencis, secrets i mentides sobre l'origen[7].
 
Fa temps em pregunto que ocorrerà quan aquests nens fruit de donants, una vegada adults, es puguin trobar. No estaria malament anticipar-nos a les possibles fantasies incestuosas que aquesta circumstància pugui provocar.
 
D'aquí la nostra labor preventiva en aquest treball.
 
La novel·la familiar del neurótico és la construcció fantasiada que fa segons Freud tot nen respecte de la seva família en un moment de la seva infància. En ella, el nen imagina que existeixen altres pares dels quals té. Aquests altres poden ser reis, princeses, personatges tot poderosos… O sigui, tot el que no tenen els reals. Aquesta construcció s'efectua tant en nens biològics, com adoptats, com fruits de donants. En aquest últim cas la fantasia serà que els pares biològics són sans, generosos, més joves, intel·ligents, altruistas... o al revés.
 
Des de les parelles el secret sobre origen del fill se sosté des de la idea de per “a no danyar al nen”.
 
Aquí hi ha un doble temor: d'una banda, el trauma de la concepció: les angoixes depressives dels pares pel duel no fet del biològic es projecten en el nen. Per l'altre, el trauma que el fill vulgui buscar al seu pare o mare biològica, que respon a fantasies de robatori –esperma o òvuls- que tenen els pares.
 
El nen producte d'un assoliment de la fecundació assistida, també pot ser perillós al recordar als pares per la seva sola existència, les seves pròpies dificultats no elaborades.
 
El nen apareix aquí com el lloc de projecció d'angoixes i fantasies dels pares.
 
M'agradaria ressaltar que pare i mare són funcions simbòliques que contribuïxen decisivament al sentit de pertinença a una família. El que conta per al nen no és l'home genitor (biològic) sinó la presència activa d'una imatge identificatoria per a arribar a construir la seva identitat, per això és tan important com l'home-pare viva la seva paternitat.
 
Actualment en l'ésser humà hi ha una resistència a acceptar les limitacions que ens presenta la vida, i aquesta dificultat ens pot dur de vegades a buscar respostes en la ciència. Es tracta de tenir un fill sigui menjo sigui, en lloc d'acceptar que això no és possible.
 
La dimensió subjectiva i emocional de les persones involucrades en aquests processos no hauria de quedar invisibilizada ja que en gran mesura és el que determina l'èxit o el fracàs i les seves conseqüències.
 
Seria bé recordar a les parelles, com he dit anteriorment, que abans d'optar per aquestes tècniques es donin el temps necessari per a informar-se, reflexionar i elaborar els efectes emocionals que la situació revela.
 

Bibliografia

• S. Freud. “Tres assajos per a una teoria sexual”. (1905)

• S. Freud. “La novel·la familiar del neurótico”. (1909)

• R. Bayo, G. Cánovas i M. Santis. “Aspectes emocionals de les TRA” (Barcelona, 2004)

• J. Lacan. “Els Complexes familiaux” (París, 1938)

• J. A. Miller i I. Laurent. “L´autre qui n´existeix pas et ses comissions d´etique” (París, 1996/97)

• S. Tendlarz. “Un nen de la ciència” (Buenos Aires, 1995)

• S. Tendlarz. “El psicoanàlisi enfront de la reproducció assistida” (Buenos Aires, 1998)

• M. López Carrillo. “Donants d'òvuls. Els riscos que ningú els conta”. Revista Dona i Salut (Barcelona, 2002)

• G. Cánnovas. “La maternitat com mandat”. Revista Dona i Salut (Barcelona, 2002)

• S. Tubert. “esterilitat idiomàtica o psicosomática”. Revista Dona i Salut (Barcelona, 2002)

• R. Bayo. “D'on vénen els pares?”. Revista Dona i Salut (Barcelona, 2002)

• I. Giberti. “Bioètica i reproducció assistida”. (Buenos Aires 2003)

Veure menú de la esquerra