|
Des del temps més llunyà en el
meu record em veig lligada al desig de ser metgessa.
Gràcies a que existien altres metges a la meva família, vaig poder estar
en contacte amb l'assistència des d'abans d'entrar a la Facultat.
Em deixaven estar mirant en un quiròfan una intervenció… o acompanyava al
meu cosí gran, que era el metge, a les visites a casa del malalt… o de
vegades, asseguda al costat d'ell, escoltava i observava com atenia
pacients a la consulta externa de l'hospital. Tot això succeia, clar, en
un petit poble de la província de Buenos Aires, i jo era una adolescent.
De manera que quan vaig entrar a la Facultat, sabia amb bastant claredat
el que volia fer. Sempre em va agradar escoltar, per assabentar-me de qui
era aquest ésser que tenia davant, la majoria de les vegades, patint.
Llegir més
...
|