Mioma Uteri

Els miomes uterins són una patologia benigna molt freqüent. Poden aparèixer al voltant dels 20 anys i no produir símptomes. Entre un 10 i un 20 per cent de les pacients requereixen algun tipus de tractament.

La tendència en la 'actualitat és recórrer a tècniques mínimament invasives per a extirpar o necrotzar (destruir) els miomes que produïxen símptomes molestos o severs.

Els miomes són tumors benignes de l'úter que es classifiquen, segons la localització i el creixement que adoptin, en submucosos, intramurals o subserosos.

- Els miomes submucosos tenen la seva base en el miometri i creixen cap a la cavitat uterina (endometri).

- Els intramurals es localitzen totalment en l'espessor de la paret uterina (miometri).

- I els subserosos creixen cap a fora de l'úter, cap a la cavitat abdominal.

Si bé no estan clares les causes exactes de l'origen d'aquestes lesions, els científics creuen que poden estar lligades a una predisposició genètica i la influència hormonal. Això podria explicar per què són més freqüents en determinades races o grups familiars.

Els fibromes poden créixer ràpidament durant l'embaràs però recuperen la seva grandària prèvia després del mateix. Això succeeix a causa de l’aument dels estrògens durant aquest període. Per una altra banda, disminuïxen de grandària en la menopausia a causa de la caiguda dels nivells d’estrògens.


Els Símptomes

La majoria dels miomes són asintomàtics, només entre el 10 i el 20 per cent de les dones requereixen tractament.

Els miomes poden aparèixer en una dona als 20 anys, la seva evolució és lenta, i generalment les dones comencen a presentar símptomes al voltant dels 30 o 40 anys.

D'acord amb la localització, grandària i quantitat de fibromes, la pacient pot presentar els següents símptomes:

• Cicles menstruals perllongats, i abundants, associats de vegades amb hemorràgies fora del cicle, que poden dur fins i tot a provocar anèmia. Aquest és el símptoma més freqüent associat amb els fibromes.  

• Intensos dolors menstruals, tipus enrampades.

• Dolor pelvià, distensió, a causa de la massa fibroide o al pes de la mateixa, que comprimeix les estructures pelvianes veïnes.

• Dolor d'esquena, flancs o fins i tot de les cames, a causa de la compressió d'estructures nervioses.

• Dolor durant l'acte sexual.

• Pressió en el sistema urinari, amb aument de la freqüència miccional, incloent la necessitat d'aixecar-se a orinar per les nits. En alguns casos, els miomes comprimeixen els uréters que connecten la bufeta amb els ronyons, bloquejant el normal pass de la orina des dels ronyons.

• Compressió de l'intestí, provocant constipació o alteracions de l'hàbit intestinal.

• Distensió abdominal, fent creure un inexistent aument de pes.  

• També es poden presentar com avortaments recurrents o infertilitat.

PROVES DIAGNOSTIQUES

1.    Examen pèlvic. Durant l'examen, el metge farà un palpatge per a detectar masses o canvis en la forma de l'úter.

2.   Ecografia pèlvica o transvaginal. Exploració indolora de la pelvis amb ultrasons. El mioma es veu com una imatge suggestiva de tumor sòlid.

3.    Histeroscopia.

4.   Ressonància Magnètica o Tomografia també serveixen per al diagnòstic i la seva relació amb òrgans veïns.

PRONOSTIC I COMPLICACIONS

Abans de la menopausia, els miomes solen créixer lentament. Les seves principals complicacions són:

• infertilitat per problemes en la implantació de l'ou.

• sagnat molt important que precisa de cirurgia d'urgència,

• sagnat molt abundant que provoca anèmia i compromet la qualitat de vida.

TRACTAMENT DEL MIOMA UTERI

El tractament dependrà del tipus de mioma, grandària, localització, i desitjos de fertilitat futura de la pacient, i l'habilitat quirúrgica del cirurgià. També és important considerar aquelles dones que desitgen conservar el seu úter.

Si una dona presenta miomes, però no símptomes, molt probablement el seu metge decideixi una conducta expectant, controlant l'úter i els fibromes en cada examen ginecològic, monitoritzant els símptomes.

La cirurgia és el tractament mes comú del mioma uteri. Se solen emprar dos tipus de cirurgia:

1. Miomectomia. Extirpar només el mioma. Pot fer-se en tumors únics i accessibles, en dones en edat fèrtil, i és desitjable tant en quant es conserva la matriu.

2. Histerectomia, una operació en la que s'extreu tot l'úter. És necessària quan el mioma és múltiple, poc accessible, o quan la conservació de l'úter no és imprescindible (després de la menopausia, per exemple).

3. Embolització uterina: és un nou tractament no quirúrgic que duu a la retracció i disminució de grandària dels miomes. Aquest procediment, que és la embolització arterial uterina, es va utilitzar per primera vegada a França en 1991 i es va estendre a Estats Units, Canadà i el Regne Unit. El procediment és realitzat per radiòlegs cirurgians intervencionistes i consisteix en la punció de la artèria femoral (a l'altura de l'engonal), i posterior embolització (oclusió) d'ambdues artèries uterines, sota control radioscòpic, injectant partícules d'alcohol polivinílic gelificat, de la grandària d'un òbol. Aquestes partícules es dirigeixen en primer lloc cap als miomes, on s'adhereixen, no poden “viatjar” a una altra part de l'organisme (els miomes actuen com una esponja, absorbint-los). Com resultat de la restricció de flux, els miomes comencen a disminuir de grandària, per necrosis (mort de teixit).

Quan les pacients consulten per miomes, moltes vegades són una troballa ecogràfica sense presentar símptomes. En aquest cas la conducta és expectant.

Quan a més a més presenten alguns dels símptomes esmenats suggereixo en general (depenent de la importància del símptoma) esperar tot el possible abans de la cirurgia, entre altres qüestions per que la proximitat de la menopausia és un al•licient, ja que sabem que al disminuir el nivell d’estrògens (propi d'aquesta etapa) disminuïx també la grandària del mioma.

Si el símptoma és la infertilitat manifestada per avortaments a repetició o impossibilitat en la anidació de l'embrió, la cirurgia per descomptat sol ser molt positiva.
El tractament homeopàtic no aconsegueix fer desaparèixer un mioma, però sí detenir el seu creixement.

Moltes vegades al restablir un equilibri energètic en la persona, disminuïxen els símptomes a més de millorar considerablement l'estat general.

Crec que és un alternativa molt valuosa abans d'una decisió més invasiva.
 

Veure menú de la esquerra