|
Lucía ...
o un cas clínic
Lucia era una adolescent
encantadora quan la vaig visitar per primera vegada. Tenia 17 anys i era
la seva primera visita a un ginecòleg.
Amb la seva desbordant espontaneïtat em preguntava moltes coses, el que
mostrava l'interès per la cura del seu cos, i especialment del seu aparell
genital. Era una barreja de curiositat, temor i alegria, tot just
començava a tenir relacions sexuals amb un noi que li agradava molt.
Després de veure-la un parell de vegades, li vaig fer un examen
ginecològic, el qual va certificar que tot estava bé.
Vam parlar molt sobre mètodes anticonceptius, li vaig informar de totes
les possibilitats sobre el tema i de quins estaven indicats per a ella al
ser una dona jove i sense fills. Va triar usar preservatius perquè volia
estar “tranquil•la” i no haver de preocupar-se en aquest moment per
aprendre a usar un diafragma.
Al cap d'uns mesos torna a la
consulta. Lucia presentava una cefalea intensa que solia repetir-se sempre
abans de la regla. Ja feia quatre mesos que succeia i a més estava trista.
Li vaig indicar un tractament homeopàtic, el qual la va millorar i va fer
que la seva tristesa i el mal de cap anessin desapareixent.
 A
l'any torna a fer-se la seva revisió ginecològica. Estava bé i en aquest
moment torna a sortir el tema de la anticoncepció, ja que té parella
estable. Fins aquí venia fent servir preservatius però la situació de
tenir una relació estable la duia aquesta vegada a voler usar el
diafragma. Així ho vam fer. Lucia va aprendre ràpidament a reconèixer el
coll del seu úter i a collocar-se i treure el diafragma amb facilitat.
A partir d'aquí i per uns anys la vaig anar veient cada any, any i mig per
a les seves revisions.
Quan tenia 24 anys, ja estava casada i volia tenir fills. Va deixar d'usar
mètodes anticonceptiu algun… i amb la mateixa alegria de les primeres
consultes em comenta que “va a per això”.
Passaven els mesos i no es quedava embarassada.
Al cap d'un any comencem a fer tractament homeopàtic i a l’hora unes
proves molt bàsiques en el tema, com ara comprovar per mitjà de la
temperatura basal si havia ovulació, el seu estat hormonal amb una
analítica i un espermograma del seu company. Tot està bé…en Lucia, però
l’espermograma mostrava una disminució de la producció espermàtica la qual
es va corretgir en poc temps gràcies al tractament homeopàtic.
Conforme van transcórrer els mesos, la seva ansietat, que ja havia
aparegut des del començament, es va anar instal•lant amb més força. Volia
tenir un fill i no podia creure que no ho assolís. La relació amb la seva
parella passava per un molt bon moment: s’estimaven molt, els dos estaven
satisfets amb el seu treball… estaven contents junts i els unia el
projecte de crear una família.
Quan ja feia dos anys que ho intentaven sense obtenir l'embaràs i molt
menys ansiosa, parla de la seva decisió de demanar ajuda en Reproducció
Assistida.
Aquesta vegada vénen els dos, els escolto a ambdós que es mostren il•lusionats per la possibilitat de ser ajudats per la ciència “que tants
avenços ha fet als últims temps en aquest tema”. Demanen que els orienti i
els especifiqui què és una inseminació artificial, qué una fecundació in
vitro, com es fan, etc.I així ho vaig fer.
La consulta va donar per a molta estona, van marxar més assabentats però
tranquils i amb la mateixa il•lusió amb la que van arribar.
Torno a veure la Lucia al cap de 20 mesos.
Enorme va ser la meva sorpresa al veure-la aparèixer amb una bebé de 3
mesos en braços i un enorme somriure a la cara.
Va explicar que li van fer set inseminacions i que cap “agafà”. Després la
in vitro i a la primera la fecundació es va donar. Aquí vaig calcular en
silenci que havia estat estimulada amb hormones mes a mes durant vuit
cicles, 7 per a ser inseminada i un per a la FIV.
L'estimulació ovàrica no és innòcua o almenys no està demostrat que ho
sigui. Amb els anys veurem que succeeix amb la reserva ovàrica en les
dones estimulades a sac. I dic “a sac” perquè 8 estimulacions en 10 mesos
com és en el cas de la Lucia… és una barbaritat!
Ja hi ha veus que s'escolten dient que les joves donants d'avui i
hiperestimulades més d'una vegada, són les futures receptores de demà.
Tornant a la Lucia, ella havia demanat expressament que volia un embrió
únic… no més d'un fetus, pel que se “li va transferir” solament un embrió.
L'embaràs va ser fenomenal, tranquil i feliç.
El part ho va anar més bé encara. Fàcil, i bastant ràpid. A l'acabar de
dir això i amb la seva nena en braços, abruptament se li va desdibuixar el
somriure, va començar a plorar i em va dir: -“van quedar sis embrions
congelats”.
Plorava a poc a poc, amb una profonda pena i temor. Conec la mirada de la
Lucia des de lluny i vaig veure que alguna cosa en ella s'havia opacat.
Va seguir: -“Quan vaig sortir de la clínica amb la alegria de dur-me a la
meva filla en braços vaig pensar: “tindré els sis!”… però ara penso que no
sé ni si vull un altre!. Tinc 26 anys, desitjo fer moltes coses en la meva
vida a més de ser mamà”.
La vaig acompanyar una estona amb el meu silenci perquè sabia que aquesta
era la manera de permetre-li que seguís parlant i exterioritzés el que
probablement no parlés amb ningú. Però a més el meu silenci corresponia a
una dimensió de l'horror del que estava escoltant i necessitava acomodar.
-“Per a mi, no són cèl•lules- em va dir– són fills, i no puc amb la idea
que estiguin aquí… tan lluny… però tan aprop alhora. Què passarà?, seran
fills d'una altra gent?... però són nostres i no es poden destruir. Si
nosaltres no els volem ens obliguen a donar-los… però com pot ser?. Jo no
vaig demanar això i em vaig assabentar quan ja estaven. No ens van avisar
que podia ocórrer…”
Em pregunto qui i en nom de quina “ciència” es fa això. Per què no
s'informa abans del que pot ocórrer. Vivim en un país on la legislació
permet aquest tipus d'abusos. No hi ha un límit en quant al nombre d'òvuls
que poden en principi aconseguir-se i en segon lloc fecundar-se. A més la
Esglèsia Catòlica prohibeix la destrucció d'aquests embrions. Als 5 anys
d'estar congelats els pares biològics perden la pàtria potestat sobre els
mateixos i els obliguen a que passin a un banc de donants. I sabrà Déu la
destinació mercantil que guiarà després que siguin usats en altres dones.
Si les Tècniques de Reproducció Assistida, són tècniques de manipulació
ginecològiques que consisteixen en ajudar, modificar, o sustituir
processos destinats a succeir espontàniament en l'aparell genital femení,
per que es fa un ús abusiu d'elles?
Crec que les pacients i les parelles han de ser molt ben informades per
què puguin triar quines… i fins a on volen arribar?, alhora que mereixen
ser respectades en les seves decisions.
L'ús mediàtic i publicitari de les possibilitats que otorga la reproducció
assistida forma partx de la nostra fira contemporània, on sembla que es
pot tenir un fill de qualsevol manera, i en molts casos sense tenir en
compte les conseqüències.
Diria a les parelles que s'acosten a aquestes tècniques, que es prenguin
el temps necessari per a informar-se, però a més i fonamentalment per a
parlar-lo i avaluar entre ells una vegada informats, què és el que volen i
fins a on poden arribar. Busquin la intervenció de medicines energètiques
com ara la homeopatia que ajudarà a modificar tant a un com a un altre la
funció reproductora incloent, com sabem, els aspectes emocionals que sens
dubte estan presents i moltes vegades determinen el resultat de les
mateixes.
L'avenç científic en el tema de la reproducció té aspectes meravellosos,
però no es pot desafiar així a la natura. El respecte de la mateixa a
través del cos i la ment de les persones que es lliuren per a ser ajudades
és fonamental.
Jo diria als professionals encarregats d'assolir punts “exitosos” en la
fertilitat: “Si….però no així…”.
|
