|
Dones hormonades per a tota la vida
Mètodes contraceptius i les seves implicacions en la salut de
les dones
L'autora analitza com en
el desenvolupament i ús dels mètodes anticonceptius s'ha responsabilitzat
principalment a la dona, i com els avenços mèdics s'han realitzat només
respecte als mètodes hormonals, en detriment d'altres més innocus.
L'estimulació hormonal acompanyaria a les dones des de l'adolescència a la
menopausa.
Dra. Mónica Puga
A través de diferents
cultures, religions i societats, s'ha anat desenvolupant la anticoncepció
des de temps primitius. Els primers escrits sobre el tema són xinesos i
daten de tres mil anys abans de Crist. Es tracta de substàncies com la goma
aràbiga (extreta d'arrels d'acàcies), que al fermentar alliberaven àcid
làctic, amb propietats espermicides. Els hindús usaven amb la mateixa
funció la sal de roca intravaginalment.
Després de la revolució industrial comença la idea de regular la natalitat
des d'un punt de vista collectiu i no de forma particular com en
l'Antiguitat. L’artilugi de cobrir el glande del penis es destina en
principi a evitar l'extensió de la sífilis galopant que assotava Europa.
No obstant això, podem considerar aquesta tècnica com a l’'inici de la anticoncepció
dels temps moderns.
A la fi del segle XIX a Alemanya, es descriuen els primers diafragmes. Per
la mateixa època, a Anglaterra, apareixen les primeres substàncies espermicides
que van ser perfeccionades en els anys ´20. Sorgeixen també en aquests anys
els primers dispositius intrauterins; però no són acceptats fins als ´60,
tant per la medicina com per la població en general.
En 1959, es descobreix la inhibició de la ovulació a través de
l'administració d'una combinació d'hormones sexuals femenines sintètiques: estrógens
i progesterona. Així neix “la píndola” que suposa una revolució científica
i social, sobretot per a les dones que al principi veuen en això un guany
important en la seva lluita per l'alliberament.
En l'Estat espanyol, la anticoncepció va ser despenalitzada per modificació
del codi penal en 1978. Fins a aquest moment, s'equiparava la anticoncepció
a les pràctiques abortives.
Cosa
de dones
Parlar de mètodes anticonceptius és parlar de dones, ja que són elles les
quals acudeixen a les nostres consultes, les quals utilitzen la majoria dels
mètodes, i elles les quals, pràcticament, es responsabilitzen del tema.
Per a la medicina
alopàtica
o oficial els millors mètodes són els
hormonals
en qualsevol de les seves formes: píndola (diària), anell vaginal (mensual),
pegats
transdérmics
(setmanals) o implants
hormonals
intradérmics
(cada 3 anys); o bé el
DIU
(dispositiu
intrauteri),
atès que, segons les seves estadístiques, són els mètodes més efectius.
Per contra, la experiència en les nostres consultes mostra que els mètodes
no permanents –en la seva majoria mètodes barrera,
presevartius
masculí i femení,
caputxó
cervical,
i diafragma- són mètodes, en general, efectius i segurs, a més de més
naturals i innocus.
Els avenços mèdic-científics, no obstant això, en el tema de la
anticoncepció
han estat lligats única i exclusivament a l'hormonal. Cada vegada tenim
‘millors’ combinacions per a administrar hormones.
En les societats avançades, a l'inici de la sexualitat activa, en
l'adolescència i joventut, es tracta de donar hormones per a inhibir la
ovulació.
Com més allunyat estigui aquest acte quotidià de la consciència de la dona,
millor. L'anell vaginal mensual i l'implant hormonal
intradérmic,
que desconnectarà del tema a la dona durant, gens menys, que tres anys,
tindrien, en teoria, menys toxicitat, ja que, al no ser orals, se salten la
barrera hepàtica. Caldrà comprovar la seva toxicitat en el temps.
La
anticoncepció
hormonal administrada de manera abusiva, durant molts anys, amb escassos o
nuls períodes de descans, origina seriosos transtorns una vegada abandonada,
al restituir-se el cicle femení. Moltes vegades no s'aconsegueix tornar a
ovular de
forma natural, fins i tot la regla sol no recuperar-se per bastant temps.
Comencen els trastorns de la fertilitat que, agregats a l'edat més avançada
per a la maternitat, posen en contacte a la dona amb les
TRA
(Tècniques de Reproducció Assistida), amb el conseqüent absolut desbordament
en l'administració d'hormones per a estimular els
ovaris i
obtenir òvuls en un nombre que sobrepassa el natural.
Avui sabem que per a qualsevol de les tècniques de reproducció assistida,
encara que la dificultat de la parella no tingui a veure amb la dona sinó
amb la producció
espermàtica
de l'home, s'estimulen els
ovaris de
la dona sana igualment, tant sigui per a una inseminació artificial o
fecundació
in vitro.
Anys més tard, apareix la
THS
(Teràpia Hormonal Substitutiva), amb el que, novament, la dona torna a ser
hormonada,
aquesta vegada en l'etapa
menopàusica,
per a apaivagar la
sintomatologia
del
climateri
fins a nova ordre.
Pel que veiem, des de l'adolescència fins a passada la menopausa, podriem
afirmar que no hi ha descans per al cos de la dona. De no conscienciar-nos,
l'estimulació hormonal seguirà acompanyant la totalitat de la vida fèrtil
femenina.
Al meu entendre, els mètodes que produïxen menys efectes secundaris són els
més adients, encara que existeixin circumstàncies en les quals usar un
mètode hormonal pugui ser el més indicat per a una dona en un moment
determinat de la seva vida.
Mónica
Puga
és mèdica
homeópata,
psicoanalista,
especialitzada en malalties de la dona.
DESTACATS
-
En l'Estat
espanyol, la
anticoncepció
va ser despenalitzada per modificació del codi penal en 1978
-
Els avenços
mèdic-científics sobre mètodes anticonceptius estan lligats únicament a
l'hormonal
-
Des de
l'adolescència fins a la menopausa no hauria descansans per al cos de la
dona
-
La
anticoncepció
hormonal administrada de manera abusiva, sense descansos, durant molts
anys, origina seriosos trastorns en la fertilitat
|
