Reflexions sobre Anticoncepció  

 
Dones hormonades per a tota la vida [1]

 

Mètodes contraceptius i les seves implicacions en la salut de les dones

 

L'autora analitza com en el desenvolupament i ús dels mètodes anticonceptius s'ha responsabilitzat principalment a la dona, i com els avenços mèdics s'han realitzat només respecte als mètodes hormonals, en detriment d'altres més innocus. L'estimulació hormonal acompanyaria a les dones des de l'adolescència a la menopausa.

Dra. Mónica Puga

 

A través de diferents cultures, religions i societats, s'ha anat desenvolupant la anticoncepció des de temps primitius. Els primers escrits sobre el tema són xinesos i daten de tres mil anys abans de Crist. Es tracta de substàncies com la goma aràbiga (extreta d'arrels d'acàcies), que al fermentar alliberaven àcid làctic, amb propietats espermicides. Els hindús usaven amb la mateixa funció la sal de roca intravaginalment.

Després de la revolució industrial comença la idea de regular la natalitat des d'un punt de vista collectiu i no de forma particular com en l'Antiguitat. L’artilugi de cobrir el glande del penis es destina en principi a evitar l'extensió de la sífilis galopant que assotava Europa. No obstant això, podem considerar aquesta tècnica com a l’'inici de la anticoncepció dels temps moderns.

A la fi del segle XIX a Alemanya, es descriuen els primers diafragmes. Per la mateixa època, a Anglaterra, apareixen les primeres substàncies espermicides que van ser perfeccionades en els anys ´20. Sorgeixen també en aquests anys els primers dispositius intrauterins; però no són acceptats fins als ´60, tant per la medicina com per la població en general.

En 1959, es descobreix la inhibició de la ovulació a través de l'administració d'una combinació d'hormones sexuals femenines sintètiques: estrógens i progesterona. Així neix “la píndola” que suposa una revolució científica i social, sobretot per a les dones que al principi veuen en això un guany important en la seva lluita per l'alliberament.

En l'Estat espanyol, la anticoncepció va ser despenalitzada per modificació del codi penal en 1978. Fins a aquest moment, s'equiparava la anticoncepció a les pràctiques abortives.
 

Cosa de dones

Parlar de mètodes anticonceptius és parlar de dones, ja que són elles les quals acudeixen a les nostres consultes, les quals utilitzen la majoria dels mètodes, i elles les quals, pràcticament, es responsabilitzen del tema.

Per a la medicina alopàtica o oficial els millors mètodes són els hormonals en qualsevol de les seves formes: píndola (diària), anell vaginal (mensual), pegats transdérmics (setmanals) o implants hormonals intradérmics (cada 3 anys); o bé el DIU (dispositiu intrauteri), atès que, segons les seves estadístiques, són els mètodes més efectius.

Per contra, la experiència en les nostres consultes mostra que els mètodes no permanents –en la seva majoria mètodes barrera, presevartius masculí i femení, caputxó cervical, i diafragma- són mètodes, en general, efectius i segurs, a més de més naturals i innocus.

Els avenços mèdic-científics, no obstant això, en el tema de la anticoncepció han estat lligats única i exclusivament a l'hormonal. Cada vegada tenim ‘millors’ combinacions per a administrar hormones.

En les societats avançades, a l'inici de la sexualitat activa, en l'adolescència i joventut, es tracta de donar hormones per a inhibir la ovulació. Com més allunyat estigui aquest acte quotidià de la consciència de la dona, millor. L'anell vaginal mensual i l'implant hormonal intradérmic, que desconnectarà del tema a la dona durant, gens menys, que tres anys, tindrien, en teoria, menys toxicitat, ja que, al no ser orals, se salten la barrera hepàtica. Caldrà comprovar la seva toxicitat en el temps.

La anticoncepció hormonal administrada de manera abusiva, durant molts anys, amb escassos o nuls períodes de descans, origina seriosos transtorns una vegada abandonada, al restituir-se el cicle femení. Moltes vegades no s'aconsegueix tornar a ovular de forma natural, fins i tot la regla sol no recuperar-se per bastant temps.

Comencen els trastorns de la fertilitat que, agregats a l'edat més avançada per a la maternitat, posen en contacte a la dona amb les TRA (Tècniques de Reproducció Assistida), amb el conseqüent absolut desbordament en l'administració d'hormones per a estimular els ovaris i obtenir òvuls en un nombre que sobrepassa el natural.

Avui sabem que per a qualsevol de les tècniques de reproducció assistida, encara que la dificultat de la parella no tingui a veure amb la dona sinó amb la producció espermàtica de l'home, s'estimulen els ovaris de la dona sana igualment, tant sigui per a una inseminació artificial o fecundació in vitro.

Anys més tard, apareix la THS (Teràpia Hormonal Substitutiva), amb el que, novament, la dona torna a ser hormonada, aquesta vegada en l'etapa
menopàusica, per a apaivagar la sintomatologia del climateri fins a nova ordre.

Pel que veiem, des de l'adolescència fins a passada la menopausa, podriem afirmar que no hi ha descans per al cos de la dona. De no conscienciar-nos, l'estimulació hormonal seguirà acompanyant la totalitat de la vida fèrtil femenina.

Al meu entendre, els mètodes que produïxen menys efectes secundaris són els més adients, encara que existeixin circumstàncies en les quals usar un mètode hormonal pugui ser el més indicat per a una dona en un moment determinat de la seva vida.

Mónica Puga és mèdica homeópata, psicoanalista, especialitzada en malalties de la dona.


DESTACATS

  • En l'Estat espanyol, la anticoncepció va ser despenalitzada per modificació del codi penal en 1978

  • Els avenços mèdic-científics sobre mètodes anticonceptius estan lligats únicament a l'hormonal

  • Des de l'adolescència fins a la menopausa no hauria descansans per al cos de la dona

  • La anticoncepció hormonal administrada de manera abusiva, sense descansos, durant molts anys, origina seriosos trastorns en la fertilitat


[1] Article publicat en el diari Diagonal Nº 37. Barcelona, setembre de 2006.

 


 

Veure menú de la esquerra