Fernando Botero - Pintor y escultor colombiano  (Medellín Colombia 1932)
   
Menopausia  

  

El tractament de la eterna joventut contra la menopausia [1] 

 

ANÀLISIS: DEL US DE LA TERAPIA HORMONAL SUSTITUTIVA EN LA MENOPAUSIA

 

 
Mónica Puga, metgessa homeòpata, especialista en malalties de la dona i psicoanalista.


La autora denuncia en aquest article la estratègia mercantil de les farmacèutiques de convertir el procés fisiològic de la menopàusia en malaltia. La Teràpia Hormonal Substitutiva (THS) amb la que s’està medicant a moltes dones no només preten anular els símptomes de la menopausia, sino postergar el procés d’envelliment : la promesa de la eterna joventut, amb greus riscos, segons la especialista, per les seves destinatàries.


La menopausia és una etapa del cicle vital de la dona que es caracteritza per la disminució, primer, i el cesament, després, de la funció dels ovaris. Aquests deixen de ‘treballar’, o sigui, de produir les hormones femenines, estrogen i progesterona, com han fet durant tota la edat reproductiva. La absència paulatina d’aquestes hormones (que no respon a situacions traumàtiques o forçades, como poden ser les quirúrgiques, les quimioteràpies o les menopausies prematures) es produeix en temps en que es d’esperar que el cos estigui preparat per naturalesa per que així succeeixi , i així poder transitar-la lentament.

 

La Teràpia Hormonal Substitutiva (THS) consisteix, ni més ni menys, a substituir aquesta absència paulatina i normal de les hormones per l'administració de les mateixes des de fora, i per anys. D'aquesta manera, es posterguen per a més endavant (quan s'acabi el tractament) els símptomes típics i sobreportables de la menopausia, com les sufocacions, les alteracions del somni, les modificacions del caràcter, les modificacions a la pell, etc.

 

Anar al metge estant sana

 

Al contrari del que succeeix amb els homes, que van al metge quan estan malalts, les dones ho fan al llarg de la vida estant sanes: en les revisions ginecològiques per a les citologies, els controls de mames, la anticoncepció, els embarassos, el part, la menopausia.

 

Les dones depenen més dels metges que els homes, fan més visites a la consulta, consumeixen més medecines, ingressen amb més freqüència a hospitals i tenen més cirurgies. La dona passa d'aquesta manera a ser una vegada més carn de canó per a l'enriquiment de la indústria farmacèutica. El metge ofereix amb la THS no només l'anullació dels suposats símptomes de la menopausia, sinó la illusió que es postergui l'envelliment de la dona, amb la conseqüent promesa d'eterna joventut i de la tan buscada felicitat.

 

El consum d’ ansiolítics i antidepressius en la menopausia és elevadíssim. Es medica no només per la demanda de les dones angoixades que no saben el que els està passant, sinó per la absoluta impossibilitat i incapacitat del metge d'escoltar ‘’ per a poder comprendre i ajudar a partir d'entendre el fenomen vital pel qual la dona està passant. És a dir, es medica per a no escoltar, es tapona la angoixa amb la medicació, en lloc de derivar a professionals competents de la psicologia que puguin ajudar.

 

La professió mèdica pot arribar a ser la major amenaça contra la salut. Ja sabem que amb la excusa de la prevenció es medica a persones sanes, per a “evitar-los potencials mals futurs”. Això és el que ha succeit recentment amb l'ús de la THS en països desenvolupats, amb l'augment sobtat de la aparició del càncer de mama i d'úter en dones hormonades amb aquest tipus de teràpies. Els responsables d'aquestes complicacions no són més que els metges que indiquen indiscriminadament aquests tractaments, ja que som els metges els que estem obligats a conèixer l'efecte que tenen els estrògens sobre la glàndula mamaria, i el endometri uterí, capaços de provocar el desenvolupament d'un càncer sobre aquests teixits, especialment en períodes com el de la menopausia, quan per naturalesa aquests teixits haurien de romandre atrofiats o, almenys, en descans.

 

A la ciència li incomoda el cíclic de la dona, el mental, l'emocional. La variabilitat del femení sempre importuna a la lògica estricta i rigorosa de la ciència que preferiria reduir-lo tot a un virus o a una pujada de serotonina. Però no és així, i els cicles vitals femenins han de ser respectats, i no ser utilitzats per a promoure malalties inexistents que cal prevenir amb una finalitat mercantil. La promoció de la malaltia ha tingut i té en les dones un mercat inesgotable. La medicalització de processos naturals o fisiològics com ara la menopausia ha donat i dóna lloc a que es mediqui a centenars de milers de dones generant un greu risc per a elles mateixes.

 

La capacitat de diagnosticar i etiquetar la salut i la malaltia que sempre ha tingut la professió mèdica està sent cada vegada en major mesura mediatitzada, condicionada per l'embranzida de la indústria farmacèutica, per mitjà del finançament de forma directa a professionals de la medicina i la esponsorització d'estudis d'investigació o comitès científics que hauran de ‘redefinir’ la malaltia. Està de més dir que sota aquesta nomenclatura s'inclourà la utilització de medicaments ‘indispensables’ per a mantenir la salut.

 

Preguntar-los a elles
 

La salut, com a malaltia, és un procés on intervenen la biografia personal, el passat (les experiències viscudes, els antecedents familiars, la educació, la cultura, etc.); el projecte de vida (com ens veiem en el futur, les expectatives, les pors a la malaltia, la pobresa, a no ser capaç...); com vivim el dia a dia (l'actitud quotidiana, l'estrès, la alimentació, l'exercici físic...); així com les relacions amb els altres.

 

Llevat dels casos que mèdicament està bé indicada, com en la menopausia precoç, sigui aquesta pels motius que fosin, crec que com a metges i metgesses hem de preguntar a la dona que ens consulta, si es dóna el cas que ho demani, per què vol utilitzar hormones en aquest moment de la seva vida. Cal analitzar juntes aquests motius, informar sobre els riscos que comporta per a la seva salut l'ús de la THS a llarg i a mig termini. Donar un altre tipus d'indicacions més naturals que ajudin a transitar aquest cicle millorant els símptomes. I, per descomptat, no indicar teràpia hormonal en la menopausia en cap cas sense patologia o en cap dona que transiti una menopausia natural.

 


[1] Article publicat en el diari Diagonal, Barcelona, Setembre 2007.

 


 

Veure menú de la esquerra