Climateri i Terapia Hormonal Substitutiva (THS)

Una nova etapa en la vida de la dona

És el període comprès entre la etapa immediatament prèvia a la menopausia i els subseqüents 5 anys.

 
Representa, igual que la adolescència i la maternitat, una etapa clau en la vida de la dona.

 
Aquestes etapes estan marcades per fets físics, com la menarca (primera menstruació) en la adolescència, el part en la maternitat i la menopausia (cessament de la menstruació) en el climateri, la qual té lloc al voltant dels 45-50 anys.

 
La dona transcorre actualment un terç de la seva vida en la postmenopausia. Aquesta representa, des del punt de vista biològic, la fi del període reproductiu de la dona, i està marcada per la declinació funcional de l’ovari (encarregat de produir estrògens, progesterona i petites quantitats d’andrògens en el període fèrtil).

 
A partir d'aquest fet es desencadena una sèrie de fenòmens, alguns directament lligats al cessament de la producció d'hormones i altres involucrats amb canvis en l'estil de vida.

 
En realitat, la declinació funcional de l’ovari comença un temps abans del cessament de la menstruació. Això es tradueix en irregularitats en el cicle menstrual que precedeixen a la menopausia, com poden ser cicles curts o massa allargats, falta d'alguna regla, etc. però ha de ser el ginecològic o ginecòloga qui realitzi el diagnòstic, descartant afeccions que poden tenir signes i símptomes similars, i que corresponguin a una patologia severa.

 
Durant el climateri poden presentar-se alguns dels següents símptomes:

1.   Cardiovascular

Sufocacions o onades de calor, sudoració, palpitacions, sensació d'ofec, variacions en la pressió arterial i mals de cap.

2.   Psíquics

Insomni o somnolència, ansietat, depressió, inestabilitat afectiva i disminució de la libido (apetit sexual).

3.   Ginecològics

Disparèunia (molèsties durant la relació sexual), sequedat vaginal i alteració dels caràcters sexuals secundaris, com poden ser la caiguda del pèl púbic per exemple.

4.   Metabòlics

Alteració dels lípids de la sang, pèrdua de massa òssia, i tendència a la obesitat.
 

A continuació els analitzaré en l'ordre anterior:

1.   Cardiovascular

La sensació de calor sobtada en onades s’anomena sufocació o onada de calor, que és el símptoma més ostensible i freqüent entre els que poden presentar-se en el climateri.

Les sufocacions sobrevenen de manera brusca, afectant el rostre, els braços i el tòrax. Duren d’ entre 1 a 3 minuts i poden repetir-se diverses vegades al dia o inclus presentar-se durant la nit. S'acompanyen d’envermelliment de les zones afectades, en ocasions amb sensació d'ofec i palpitacions, i són seguits per transpiració d'intensitat variable. Estan molt lligats a la personalitat prèvia de la dona i a la influència de factors ambientals. El pitjor d'aquest símptoma resideix en la subjectivitat de patir-lo.

Es pot presentar també, augment de la pressió arterial i mals de cap (meitat del cap i cara) que no cedeixen amb els calmants habituals.
 

2.   Psíquics

Generalment lligats al context familiar i ambiental, són expressió d'aquesta crisi vital. La dona comença aparentment a odiar allò que més vol. En general la dona que treballa fora de casa sobreportava millor aquesta etapa que la que limita la seva activitat a la llar.
 

3.   Ginecològics

La vaginitis, directament relacionada amb el descens d’ estrògens circulants, es manifesta per prurito (picor) vulvar i sequedat vaginal, amb dolor i ardor durant les relacions sexuals.
Amb el temps apareixen també infeccions urinàries a repetició, incontinència urinària o dificultat en la emissió d'orina i desig freqüent d’orinar. Fora de l'aparell genital, però directament relacionats amb els caràcters sexuals femenins, es produeixen canvis en la pell (sequedat), modificacions en la veu, i augment del borrissol que adquireix característiques masculines
 

4.   Metabòlics
 

4.1 Augment del risc cardiovascular

Definim risc com la probabilitat que un fet succeeixi. Quan es parla de factors de risc, s'analitzen circumstàncies que augmenten la probabilitat que es desenvolupi una malaltia. Nombrosos estudis han constatat un augment de malalties cardiovasculars en les dones després de la menopausia. Sembla existir una relació directa entre la disminució en la producció d’estrògens i la aparició de trastorns d'aquest tipus. No obstant això, no només és la disminució d’estrògens la que s'associa a l'augment de la incidència de malalties cardiovasculars; altres factors de risc tals com hipertensió arterial, hàbit sedentari, tabaquisme, consum d'alcohol i dietes inadequades estan també involucrades.
 

4.2 Osteoporosis

L'os, contràriament al que es creu, és un teixit que es remodela o renova en forma permanent. La massa òssia s'incrementa en forma contínua durant la infantesa i la adolescència, arribant al punt màxim entre els 30 i 35 anys.
 
En la dona, als anys previs a la menopausia comença un procés de disminució del teixit ossi corporal que està directament relacionat amb la menor producció d’estrògens, els quals tenen un efecte protector sobre l'os. Aquesta disminució de teixit ossi corporal predisposa al desenvolupament de fractures i els factors de risc són:

 
a) Antecedents familiars d’osteoporosis.

 
b) Constitució física prima.

 
c) Menopausia precoç (abans dels 40 anys) o quirúrgica (per extirpació d’ovaris).

 
d) Hàbit sedentari (insuficient activitat física).

 
e) Insuficient ingesta de calci amb la dieta.

 
f) Tabaquisme.

 
g) Malalties tals com hipertiroïdisme i insuficiència renal.

 
h) Tractaments amb corticoides, insulina, alguns antiepilèptics, etc.

 
i) Consum d'alcohol, cafeïna o begudes cola.

 

En aquest grup de dones, la prescripció hauria de ser precoç, però prudent ja que menopausia no és = a osteoporosis.

Les expressions clíniques més comunes de la osteoporosis són:

o        Dolor dors-lumbar per aixafada vertebral.
o        Fractura de canell.
o        Fractura de fèmur (després dels 60 anys).

Amb freqüència coneixem persones majors de 60 anys que han patit fractura de maluc, però també veiem amb molta freqüència senyores que pateixen encorbament de columna que va progressant amb els anys. Això és conseqüència directa de l'aixafada vertebral, un problema que pot i ha de ser previngut.

4.3 Obesitat

L'a obesitat postmenopàusica és conseqüència de l'augment en la producció d’andrògens (hormona masculina) per l’ovari, els quals augmenten la massa corporal i promouen la aparició de borrissol en llocs on abans no existia, amb característiques similars al masculí. En ocasions existeix un augment marcat de la ingesta d'aliments, atribuïble en diversos casos a l'estrès psíquic, a la ansietat davnt dels canvis que es produeixen i que les dones no coneixem per adelantat.

TRACTAMENT HORMONAL SUBSTITUTIVA – THS
 
La consulta medica en aquesta etapa sol ser important entre altres raons per a ser informades sobre el que ens està passant.
Aquesta consulta haurà d’estar constituida per:

 
El tractament Hormonal Substitutiu pot administrar-se de dues maneres: Amb progestàgens de forma cíclica (primer estrògens i després progesterona), cas en el que es produeix regla. O de forma continuada (estrògens i progesterona durant tot el mes) cas en el que no hauria descamació edometria i per tant, tampoc regla.
En ambdós casos es protegeix l’endometri, per aquest motiu no és fàcil triar quin és el millor ja que ambdues formes tenen la mateixa finalitat terapèutica.
L'exercici físic i continuat regular, el sol en hores convenients i una dieta rica en calci i vitamina D són els millors aliats de les dones menopàusiques en aquest sentit. Una altra bona alternativa és la Medicina Homeopàtica ja que ajudarà a la dona, no solament a millorar els símptomes propis de la menopausia, sinó a equilibrar també les funcions del seu organisme tant física i mentals com les emocionals.

Considero que després d'una bona i completa informació per part del metge-meetgesa, és la pacient qui pot decidir com transitar per aquesta etapa; Si d'una manera natural i d'acord amb el temps que venen o bé rebent THS. Però hi ha casos que la THS no pot dependre de la elecció lliure de la pacient sinó que haurà d’ésser indicada mèdicament.

Casos en els que està indicada la THS són:

• Menopausia precoç espontània o natural.

• Menopausia precoç artificial (química o quirúrgica).

• Preventiva en pacients d'alt risc cardíac o d’osteoporosis per antecedents severs.

Existien també situacions en les que mes allà de la elecció per part de la dona la THS està contraindicada. Com són:

• Patologia mamaria: malaltia fibroquística.

• Antecedents de càncer de mama.

• Càncer de mama.

• Antecedents de càncer d’endometri.

• Càncer d’endometri.

• Endometri en activitat.

• Patologia d’endometri.

• Metrorràgies per causes desconegudes.

• Antecedents tromboflebitics.

• Patologia circulatòria.

• Hepatopaties.

• Melanoma.

• Mioma o fibroma en evolució.

• Tabaquisme

Normalment la menopausia apareix a una edat de la dona en la que per naturalesa el seu cos està preparat per a no seguir influenciat per l'estimulo hormonal com en èpoques reproductives.

Crec que no hem d'oblidar l'efecte nociu que pot produir-se en determinats teixits com ara les glàndules mamaries o l’endometri al exigir-lis transformacions cellulars mes a mes, en una època o temps de la vida en que han de descansar.

A més a més, el tractament hormonal substitutiu és una terapèutica que s'indica durant un període d’entre cinc anys fins a més de deu.

Potser una elecció més respectuosa amb el propi cos i amb la naturalesa siguin altres mètodes més naturals, i la acceptació d'aquesta etapa de la vida quan succeeix al temps adequat… ni precoç, ni tardiament.


Hàbits de vida i alimentació (veure article Menopausia)
 

Veure menú de la esquerra