|
Candidiasis
Vaginal: què és i com combatre-la
La infecció vaginal per
cándides (fongs) és afavorida per alguns factors com són l'ús d'antibiòtics,
corticoides, píndola anticonceptiva, l'embaràs, la diabetis, la roba
interior massa atapeïda, el bany en piscines altament clorades, l'ús de
salva-slips de teixits sintètics i allèrgies a perfums o sabons locals
anomenats “íntims”.
És una infecció molt comuna, un elevat nombre de dones en el món la pateixen
indefectiblement al llarg de la seva vida. De fet, aquest fong està sempre
present en la nostra pell i el nostre tracte digestiu, però es troba
controlat per altres microorganismes no patògens.
De la mateixa manera, viuen normalment en la vagina sense per això
infectar-la.
Perquè infectin és necessari que alguna cosa trenqui l'equilibri biològic i
es possibiliti que aquests habitants usuals es tornin amb la suficient
agressivitat com per a infectar-la. Si això succeeix, els símptomes
apareixen al començament, moltes vegades com a lleus molèsties, per anar
accentuant-se després, i són: picors i ardors a la vagina, flux blanc i
espès, com llet tallada o iogurt, irritació i envermelliment vulvar.
Aquestes molèsties s'agreugen conforme es va acostant la regla i moltes
vegades fan que es perdi l'interès pel sexe, ja que després del coite els
símptomes empitjoren.
L'home sol tenir
molèsties com envermelliment, irritació i picor al glande, i de vegades
picors en els engonals, però la majoria de les vegades és un portador “sa”
que contagia. O sigui, no pateix la infecció, pel que és aconsellable que
faci també el tractament per a evitar el re contagi amb la seva parella.
La vida estresant, els no saludables hàbits alimentaris, la falta d'un temps
per a relaxar-nos en el quotidià són factors que predisponen i moltes
vegades sostenen la micosis vaginal.
Si vam sospitar que patim una infecció vaginal per cándides, és molt
important acudir al ginecòleg, perquè existeixen altres patologies que poden
confondre's amb la candidiasis, per exemple les infeccions bacterianes o
virals, o una manca de estrògens que provoca sequedat vaginal.
L'examen ginecològic i una citologia definiran el diagnòstic de la infecció
evitant així l'empitjorament i la prolongació dels símptomes.
Per a combatre'ls, primer hem d'acceptar que la vagina és el seu habitatge
habitual i no intentar desallotjar-los sinó més aviat tornar-los a la seva
condició d'habitants que no infecten. I per a això, el primer i principal és
canviar-los el mitjà vaginal, transformar el pH en alcalí.
Per a això existeixen cremes i òvuls vaginals de laboratori amb Cotrimazol o
Ketoconazol, així com també antifúngics orals, però demostrat està que per a
canviar el pH vaginal és suficient fent rentats vaginals amb un litre
d'aigua mineral bullida i deixada refredar + 2 cullerades de Bicarbonat de
Sodi. Aquests rentats una vegada al dia preferentment a les nits. Després
collocar un iogurt natural i deixar actuar tota la nit durant 14 dies +
abstinència + una crema antifúngica per al company sexual, resoldran en la
majoria dels casos la infecció.
Per descomptat hem de parar atenció a aquelles causes ja esmentades… que
afavoreixen la infecció i tractar de modificar-les, com són, entre unes
altres:
La fitoterapia pot
ser-nos de gran ajuda per a temperar els símptomes de les micosis.
El tractament mèdic
homeopàtic sol ser de gran ajuda en la candidiasis i sobretot si es reiterat,
ja que al ser una medicina holística té en compte la totalitat de l'individu
i les seves circumstàncies. O sigui, els aspectes emocionals i físics així
com també el moment personal pel que està passant quan es reactiva la
infecció. Com a medicina energètica que és, apuntarà a estimular els propis
mecanismes defensius del cos perquè aquest reaccioni i exerceixi la
autocuració.
|
